2.3. Avançar en la innovació
Com comentàvem, innovar en el present facilita la innovació en el futur, de la mateixa manera que posposar la innovació minva la capacitat d’innovar en el futur.
És recomanable avançar en la capacitat innovadora per etapes (Vilà, 2012). Aquestes són les etapes:
Font: elaboració pròpia a partir de Vilà (2012, pàg. 6)
1) Sensibilització
Inicialment, com en tot canvi, hem de crear una actitud i una predisposició favorable a fer coses noves, a innovar.
2) Credibilitat
En el segon pas és important obtenir resultats en innovació, amb mètodes simples, que demostrin a la direcció que podem arribar a problemes o àmbits més complexos i atorguin credibilitat a la innovació.
Aconseguir petits èxits que donin confiança de forma progressiva és el que el Dr. Albert Bandura, citat per Vilà (2012, pàg. 38) anomena «mestratge guiat».
És fàcil obtenir resultats amb la resolució creativa de problemes (design thinking), i així podem demostrar els avantatges d’innovar enfront d’altres maneres de dirigir l’empresa.
Els dissenys que parteixen de les necessitats humanes acostumen a ser més efectistes que els creats mitjançant altres punts de partida.
Donar credibilitat a un projecte no implica només disseny, sinó que s’ha de sustentar en uns altres tres pilars, ja que ha de ser:
a) Desitjable (ésser atractiu).
b) Viable (tenir viabilitat tècnica).
c) Factible (tenir viabilitat econòmica).
3) Sistematització
Aquest és el moment, i mai no abans de tenir la credibilitat, en el qual podrem demanar als alts nivells de l’empresa que es creï una sistemàtica directiva que permeti la innovació i el llançament de nous projectes.
Els grans avenços i els resultats es donen en aquesta fase, quan l’empresa aconsegueix dirigir la innovació amb un mètode sistèmic clar.
Cal evitar perdre de vista l’objectiu, el propòsit i l’estratègia. També cal evitar no prioritzar sobre la base dels resultats que obtindrem. La innovació és un mètode per a traduir una estratègia, mai la finalitat.
La mínima expressió d’un sistema d’innovació té sis etapes:
Font: elaboració pròpia a partir de Vilà (2012, pàg. 38)
4) Consolidació
Es tracta de crear una cultura innovadora, institucionalitzar-la perquè impliqui tota l’empresa. Consisteix a aconseguir la continuïtat de la innovació, innovació sostenible, més enllà de l’equip directiu o de les persones que l’han iniciat.
Aquest, segurament, és el pas més complicat, ja que són poques les empreses que han aconseguit que la innovació continuï de forma sistemàtica i no com a herència del fundador.
De fet, una de les grans incògnites d’aquesta època és veure si la capacitat innovadora de l’empresa Apple tindrà continuïtat més enllà del seu fundador Steve Jobs.
Per a arribar a una cultura, o filosofia d’empresa, més innovadora cal canviar la forma de dirigir les persones, atorgant-los més responsabilitats i poder de decisió i essent tolerants a l’error ben intencionat.
Exemple
Singapore Airlines utilitza una tècnica anomenada two up levels.
Sabent que un dels seus problemes és la burocràcia, i amb l’objectiu de crear valor en el client, els directius tenen la capacitat de resoldre problemes prenent decisions, imaginant el que el cap del cap directe faria, i prenen la decisió per ell. A més de ser un avenç cap a la participació i l’autodirecció, han aconseguit reduir les queixes dels clients.