1. Innovació: definició i tipologia

1.1. Definició d'innovar/crear/emprendre

1.1.2. Per què innovar

La majoria de productes i d’empreses que els fabriquen, com gairebé tot en aquesta vida, passen per quatre estats bàsics: es creen, creixen, es desenvolupen i moren.

Richard Foster (1987) va establir una teoria i una representació gràfica, la corba en S, per a plasmar les quatre etapes que mostren el cicle de vida d’una tecnologia, des del seu incipient desenvolupament fins que presenta mostres de saturació o de declivi.

La durada de les empreses varia, i la tendència mostra que els cicles s’escurcen. Així, doncs, l’esperança de vida d’una empresa d’èxit ha passat de seixanta-un anys, en la dècada dels cinquanta, als divuit anys en l’actualitat (Innosight, 2012).

Figura 1. Evolució de la vida d’una empresa
Font: elaboració pròpia a partir de la teoria de Foster (1987)

Les empreses neixen, viuen i moren. Només la innovació n’allarga la vida.

Així, segons el president del Grup Mahou-San Miguel, Javier López del Hierro, companyia creada l’any 1890:

«La reinversió constant en el negoci i el fet de potenciar el talent humà són clau per a l’èxit.»

Rivas (2013)

La creativitat i la innovació permeten, a més de diferenciar una companyia, mantenir-la viva i fer-la adaptable als canvis de la societat.

La clau és en les persones, són elles les que poden innovar. El lideratge és l’eina clau per a treure el màxim partit de la capacitat creativa dels treballadors.

D’aquesta manera la gràfica i el cicle de vida anterior es poden transformar i mostrar la següent evolució:

Figura 2. Cicle de vida incorporant la innovació
Font: elaboració pròpia a partir de la teoria de Foster (1987)