1.2. Tipus d'innovació
1.2.4. Ús d’una creació que ja existeix per a una altra finalitat
Aquest model d’innovació no seria menys important, i, de fet, és el més freqüent que ens trobem a causa de la facilitat de creació en grups reduïts, o fins i tot unitaris de persones. N’estem envoltats, i petites innovacions d’aquest tipus les utilitzem diàriament sense adonar-nos-en: des d’un clip de papers utilitzat com a subjecta cables, fins a la càmera del mòbil utilitzada com a escàner. No obstant això, és veritat que les grans innovacions en aquest àmbit no acostumen a ser habituals.
Mai no hem d’oblidar que per a ser innovador cal la difusió en el mercat.
D’acord amb el grau d’acceptació i d’implantació d’aquesta innovació, es pot classificar la població. Segons el cicle de vida d’adopció de la innovació, els usuaris es distingeixen en:
- Innovators o innovadors: del 5% al 10% de persones que accepta una innovació aviat.
- Early adopters o primers usuaris: del 10% al 15% de persones següents.
- Early majority o mayoría temprana: el siguiente 30 %.
- Late majority o majoria primerenca: el següent 30%.
- Laggards o ressagats: el restant 20%.
Resulta que entre els early adopters i els early majority hi ha un salt quàntic (tal com s’observa en la següent imatge), i en ell la majoria de les innovacions fracassen.
Font: Miller (2014), postcarbon.org.
Moltes de les innovacions tecnològiques d’avui dia fracassen en la captació d’usuaris en no superar el que s’ha anomenat «abisme». Per contra, s’acostuma a acceptar que, si una innovació arriba a cobrir un percentatge significatiu d’early majority, tindrà en breu el mercat consolidat. El 90% de les empreses emergents (startups) mor en aquest abisme.