{"id":90,"date":"2017-11-24T11:42:56","date_gmt":"2017-11-24T11:42:56","guid":{"rendered":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/1-1-historias-el-material-con-el-que-se-une-las-personas\/"},"modified":"2021-03-04T08:35:00","modified_gmt":"2021-03-04T08:35:00","slug":"1-1-historias-el-material-con-el-que-se-une-las-personas","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/1-1-historias-el-material-con-el-que-se-une-las-personas\/","title":{"rendered":"1.1. Pensar hist\u00f2ries: mimesi, diegesi i els principis aristot\u00e8lics"},"content":{"rendered":"

Explicar hist\u00f2ries (storytelling<\/em>) constitueix una pr\u00e0ctica tan antiga com la humanitat: un\u00a0 denominador com\u00fa al llarg de la hist\u00f2ria dels \u00e9ssers humans \u00e9s la seva capacitat d’explicar (i escoltar) hist\u00f2ries.<\/p>\n

Tant si pintem coves relatant una cacera com si narrem grans gestes mitjan\u00e7ant el registre oral (o resumim una experi\u00e8ncia recent al xat de WhatsApp mitjan\u00e7ant \u00e0udios i emojis<\/em>), l’storytelling<\/em> hum\u00e0 no sols \u00e9s indicatiu de la nostra capacitat d’informar-nos sobre el que ens conv\u00e9 (\u00abAll\u00e0 hi ha bisons\u00bb), sin\u00f3 tamb\u00e9 d’estructurar-ho i adornar-ho perqu\u00e8 resulti el m\u00e9s comprensiu i atractiu possible (\u00abEn un lloc de la Manxa, el\u00a0nom del qual\u00a0no vull\u00a0recordar\u00bb).<\/p>\n

Aix\u00ed, de la mateixa manera que parlem de l’\u00e9sser hum\u00e0 com a pertanyent a l’esp\u00e8cie homo sapiens<\/em>, els experts plantegen la possibilitat de parlar d’un homo <\/em>(i per descomptat, dona) narratiu, l’anomenat homo narrans<\/em><\/strong> (Kurt Ranke).<\/p>\n

De fet, el terme \u00abnarraci\u00f3\u00bb prov\u00e9 del llat\u00ed narratio, narrationis<\/em>, i, per tant, del verb narrare <\/em>(\u00abrelatar\u00bb, i tamb\u00e9 \u00abfer a alg\u00fa con\u00e8ixer o fer alg\u00fa sabedor d’alguna cosa\u00bb).\u00a0 Narrare <\/em>ve de l’adjectiu gnaru<\/em>s (\u00abconeixedor\u00bb), l’arrel indoeuropea del qual \u00e9s gno<\/em>: de gno <\/em>procedeixen m\u00faltiples paraules actuals vinculades al \u00abcognoscible\u00bb, al coneixement. Dit en altres paraules: narrar \u00e9s arribar a con\u00e8ixer.<\/strong><\/p>\n

\"\"
Figura 1. Les mil i una nits<\/em> \u00e9s una recopilaci\u00f3 de contes de l’Orient medieval, d’autor an\u00f2nim, on destaca el fil conductor de la Xahrazad, la nova esposa d’un rei que li explica hist\u00f2ries sense parar per a evitar que la mati. La Xahrazad \u00e9s una contacontes o storyteller <\/em>reconeguda; Herder es va atrevir a explicar la seva hist\u00f2ria en format manga.
Font: Las mil y una noches. El manga<\/em>, Herder Editorial, 2015.<\/figcaption><\/figure>\n

D’aquesta manera, podem vincular la comunicaci\u00f3 de l’homo sapiens<\/em> al seu desenvolupament com a homo narrans<\/em>, l’estudi del qual comen\u00e7a a concretar-se en els grans fil\u00f2sofs de la Gr\u00e8cia Antiga (segle IV a. C.), sobretot mitjan\u00e7ant el llibre III de la Rep\u00fablica<\/em> de Plat\u00f3, i la Po\u00e8tica<\/em> d’Arist\u00f2til.<\/p>\n

Aquests dos fil\u00f2sofs comparteixen dues realitats clau: que l’oralitat era la forma de comunicaci\u00f3 preponderant en les seves vides, i que el teatre i els seus g\u00e8neres suposaven la forma cultural i d’entreteniment destacada.<\/p>\n

Plat\u00f3 \u00e9s qui estableix els termes diegesi<\/em> i mimesi<\/em> referits als g\u00e8neres l\u00edric i dram\u00e0tic, respectivament. Plat\u00f3 vincula la diegesi a narrar, i la mimesi a mostrar, a all\u00f2 semblant a la naturalesa (d’aqu\u00ed el terme mimetisme<\/em>), mentre que Arist\u00f2til es basa en la trag\u00e8dia per a retratar el que considera les \u00abhist\u00f2ries ben constru\u00efdes\u00bb.<\/p>\n

Hist\u00f2ricament, la literatura s’ha considerat un \u00abart dieg\u00e8tic\u00bb perqu\u00e8 explica el que succeeix, mentre que el teatre seria mim\u00e8tic, perqu\u00e8 directament el mostra. Per\u00f2, vista des del present, la distinci\u00f3 entre dieg\u00e8tic i mim\u00e8tic pot resultar una mica artificial: la literatura compta amb di\u00e0legs i descripcions, i el teatre pot usar altres recursos no mim\u00e8tics, com la veu superposada.\u00a0 Aix\u00ed mateix, el llenguatge cinematogr\u00e0fic conjumina els dos vessants: \u00e9s dieg\u00e8tic perqu\u00e8 registra i edita imatges per a dirigir la mirada de l’espectador, i mim\u00e8tic perqu\u00e8 l’actuaci\u00f3 actoral tendeix a imitar la realitat de la vida.<\/p>\n

<\/p>\n

Avui dia, la proliferaci\u00f3 del llenguatge visual fotogr\u00e0fic i cinematogr\u00e0fic ens ofereix m\u00faltiples oportunitats per a explicar hist\u00f2ries:<\/strong> una foto pot explicar una hist\u00f2ria, per\u00f2 tamb\u00e9 pot resultar narrativa una connexi\u00f3 de Facebook Live, o un muntatge pujat a Instagram Reels.<\/p>\n

\n

<\/div><\/div>\n

Per part seva, Arist\u00f2til estableix a la seva Po\u00e8tica<\/em> que les \u00abhist\u00f2ries ben constru\u00efdes\u00bb distingeixen necess\u00e0riament entre la totalitat de successos que tenen lloc en el m\u00f3n representat i la trama en si (mythos<\/em>). A partir d’aquesta distinci\u00f3 aristot\u00e8lica, autors posteriors han aprofundit entre les difer\u00e8ncies entre \u00aball\u00f2 del que es parla\u00bb (el qu\u00e8) i \u00abde quina manera es parla d’aix\u00f2\u00bb (el com), teories contempor\u00e0nies influents com el formalisme rus i la narratologia <\/strong>(l’estudi de l’estructura de les narracions, fundat per Tzvetan Todorov).<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, el fil\u00f2sof grec considerava que les hist\u00f2ries ben constru\u00efdes (en la seva \u00e8poca, les trag\u00e8dies representades en els teatres) no han de comen\u00e7ar ni acabar en qualsevol punt temporal, sin\u00f3 que han de comptar amb certes normes. Per a l’autor, la trag\u00e8dia \u00e9s \u00abimitaci\u00f3 d’una acci\u00f3 completa i sencera, de certa magnitud. […] \u00c9s sencer el que t\u00e9 principi, mig i final [\u2026]\u00bb (Arist\u00f2til, p\u00e0g. 152-153).<\/p>\n

La premissa o l\u00f2gica aristot\u00e8lica suposa explicar qualsevol hist\u00f2ria (coherent) amb la seg\u00fcent estructura clau:<\/p>\n

\"\"
Figura 2. L’estructura aristot\u00e8lica b\u00e0sica d’El Quixot de La Manxa<\/em>, de Miguel de Cervantes (1605), identificable en m\u00faltiples novel\u00b7les, pel\u00b7l\u00edcules, s\u00e8ries o jocs.
Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia.<\/figcaption><\/figure>\n

A m\u00e9s, Arist\u00f2til considera que qualsevol relat \u00abamb acci\u00f3 completa i sencera, de certa magnitud\u00bb ha de comptar amb perip\u00e8cies, amb personatges desenvolupats, i en la mesura del possible, amb alguna forma de catarsi o revelaci\u00f3 que culmini el relat, i que provoqui emoci\u00f3 en lectors o espectadors.<\/p>\n

<\/p>\n

Que actualment detectem m\u00faltiples exemples que trenquen aquestes convencions (per exemple, en les populars pel\u00b7l\u00edcules de Christopher Nolan) no suposa sin\u00f3 la constataci\u00f3 que, una vegada conegudes, les regles poden trencar-se<\/strong> (per\u00f2 primer ha d’haver-hi algun tipus de regla o guia per a infringir-la).<\/p>\n

Hist\u00f2ricament, novel\u00b7les com\u00a0Tristam Shandy<\/em>, pel\u00b7l\u00edcules de cinema modern com les d’Alain Resnais o les possibilitats expressives que permeten els ordinadors trastoquen la l\u00f2gica aristot\u00e8lica, per\u00f2 conserven la capacitat d’explicar hist\u00f2ries.<\/p>\n

\n

<\/div><\/div>\n
\"\"
Figura 3. Utilitzant pocs textos i pictogrames, el llibre Life in five seconds<\/em> va narrar trames de films coneguts i hist\u00f2ries de vida de personatges p\u00fablics. L’obra va ironitzar sobre la pressa contempor\u00e0nia al mateix temps que indicava la capacitat humana de recon\u00e8ixer hist\u00f2ries a penes esbossades, sense perdre el seu fil aristot\u00e8lic.
Font: Life in five seconds<\/em>, H-57 Mil\u00e0, 2012.<\/figcaption><\/figure>\n

Actualment, podem detectar storytelling<\/em> en:<\/p>\n

    \n
  • Diversos g\u00e8neres informatius o period\u00edstics<\/strong> (la not\u00edcia, la cr\u00f2nica, l’entrevista), en versi\u00f3 textual i tamb\u00e9 visual (com en el fotoreportatge).<\/li>\n
  • Diversos g\u00e8neres literaris<\/strong> (com la novel\u00b7la o el conte).<\/li>\n
  • Diversos formats audiovisuals<\/strong> (llargmetratges, curtmetratges, s\u00e8ries i minis\u00e8ries, alguns videoclips).<\/li>\n
  • Els c\u00f2mics.<\/strong><\/li>\n
  • Els videojocs<\/strong> basats en g\u00e8neres literaris i formats audiovisuals narratius.<\/li>\n
  • Alguns<\/li>\n
  • L’oralitat <\/strong>que va del contacontes tradicional a alguns podcasts actuals (derivats dels g\u00e8neres radiof\u00f2nics establerts).<\/li>\n
  • Els formats narratius disponibles en les diverses xarxes socials<\/strong> (com veurem en l’apartat 2.3).<\/li>\n<\/ul>\n

    En el cas concret dels ordinadors, aquests dispositius que actualment es presenten com a sobretaules, port\u00e0tils, tauletes, tel\u00e8fons intel\u00b7ligents o rellotges coincideixen a presentar la informaci\u00f3 (\u00e9s a dir, qualsevol tipus de contingut) amb dues potencialitats clau: la no linealitat i la multilinealitat.<\/strong><\/p>\n

    La no linealitat<\/strong> significa que qualsevol document, v\u00eddeo o arxiu pot recuperar-se sense rec\u00f3rrer a un ordre alfab\u00e8tic: vull veure l’\u00faltima hist\u00f2ria del meu influence<\/em>r preferit en els seus destacats d’Instagram, i ho faig despr\u00e9s d’entrar en les seves Hist\u00f2ries o perfil. I despr\u00e9s obro un navegador per a consultar una p\u00e0gina web de cuina. I despr\u00e9s torno a aquest influencer<\/em>. I aix\u00ed successivament.<\/p>\n

    A l’hora de llegir o veure qualsevol hist\u00f2ria, aix\u00f2 significa que no fa falta sotmetre’s a l’estructura de plantejament, nus i desenlla\u00e7 que es presenti. Per exemple, hi ha fans que quant Netflix puja l’\u00faltima temporada de la seva s\u00e8rie preferida accedeixen directament a l’\u00faltim cap\u00edtol per veure si els agrada el desenlla\u00e7, i per ser els primers en explicar\u00a0spoilers<\/em> a les\u00a0xarxes socials com ara Twitter<\/p>\n

    La multilinealitat <\/strong>significa que diversos fils narratius poden desenvolupar-se en paral\u00b7lel, i sovint de manera simult\u00e0nia. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s evident en la narraci\u00f3 audiovisual, sobretot quan s’usa la pantalla partida, i tamb\u00e9 en els videojocs o altres formats que permeten \u00abtriar la teva pr\u00f2pia aventura\u00bb. Sempre que s’hagin registrat diverses opcions narratives, tant si arriben a rec\u00f3rrer-se com si no, parlem de multilinealitat.<\/p>\n

    \"\"
    Figura 4. Proposta gr\u00e0fica per a resumir la trama multilineal del film Origen<\/em> (Inception<\/em>) de Christopher Nolan (2010). Font: blog cinema-viz, cinematic visualizations<\/em>, d’Eddie Elliott, 2012.<\/figcaption><\/figure>\n

    En l’actualitat, que les hist\u00f2ries puguin gravar-se, muntar-se i projectar-se emprant ordinadors significa que la no-linealitat i la multilinealitat s\u00f3n opcions cada vegada m\u00e9s naturals per a explicar hist\u00f2ries comprensibles. No obstant aix\u00f2, els principis aristot\u00e8lics perqu\u00e8 diferents perfils de p\u00fablics puguin comprendre r\u00e0pidament una hist\u00f2ria es mantenen.<\/p>\n

    Pot ser que la innovaci\u00f3 m\u00e9s gran de l’\u00faltim segle no sigui nom\u00e9s la rapidesa amb la qual poden explicar-se hist\u00f2ries per ordinador, sin\u00f3 la naturalitat amb la qual assimilem els relats audiovisuals, tant si s\u00f3n pel\u00b7l\u00edcules senceres com petits clips pujats a les xarxes socials.<\/p>\n

    En aquest sentit, la combinaci\u00f3 entre el dieg\u00e8tic i el mim\u00e8tic est\u00e0 assumida<\/strong>. Ara b\u00e9, com veurem en exemples posteriors, no tant perqu\u00e8 s’han desenvolupat sofisticats sistemes d’immersi\u00f3 tridimensionals o de realitat virtual (que tamb\u00e9 n’hi ha), sin\u00f3 perqu\u00e8 plataformes com les xarxes socials estrenyen les relacions entre creadors i consumidors de contingut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Explicar hist\u00f2ries (storytelling) constitueix una pr\u00e0ctica tan antiga com la humanitat: un\u00a0 denominador com\u00fa al llarg de la hist\u00f2ria dels \u00e9ssers humans \u00e9s la seva capacitat d’explicar (i escoltar) hist\u00f2ries. Tant si pintem coves relatant una cacera com si narrem grans gestes mitjan\u00e7ant el registre oral (o resumim una experi\u00e8ncia recent al xat de WhatsApp […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90"}],"collection":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=90"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":347,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/90\/revisions\/347"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=90"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}