{"id":114,"date":"2017-11-27T07:54:19","date_gmt":"2017-11-27T07:54:19","guid":{"rendered":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/2-2-estructura-narrativa-aristoteles-y-la-poetica\/"},"modified":"2021-02-18T11:46:50","modified_gmt":"2021-02-18T11:46:50","slug":"2-2-estructura-narrativa-aristotil-i-la-poetica","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/2-2-estructura-narrativa-aristotil-i-la-poetica\/","title":{"rendered":"2.2. L&#8217;obra transm\u00e8dia i les seves derivacions"},"content":{"rendered":"<p>El desenvolupament de canals digitals de les marques i organitzacions exigeix plantejar estrat\u00e8gies on no nom\u00e9s hi hagi un contingut principal, sin\u00f3 que aquest es dissemini, fragmenti o ampli\u00ef per mitj\u00e0 d&#8217;aquesta multiplicitat de canals.<\/p>\n<p>Per a aix\u00f2, sovint es recorre al que es considera una estrat\u00e8gia transm\u00e8dia, concepte encunyat per la investigadora en educaci\u00f3 Marsha Ryder, que posteriorment ha popularitzat l&#8217;investigador en comunicaci\u00f3 Henry Jenkins, sobretot per mitj\u00e0 de l&#8217;anomenada <strong>narrativa transmedi\u00e0tica.<\/strong><\/p>\n<p>Un exemple molt conegut de narrativa transmedi\u00e0tica \u00e9s la saga de <em>La guerra de les gal\u00e0xies<\/em>, iniciada amb un film el 1978 i que amb data 2020 s&#8217;ha desplegat en els formats seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>Una s\u00e8rie de pel\u00b7l\u00edcules que a m\u00e9s de la trilogia original inclouen preq\u00fceles (relats previs) i seq\u00fceles (relats posteriors o <em>spinoffs<\/em>).<\/li>\n<li>Diverses s\u00e8ries de televisi\u00f3 sobre diversos dels films previs.<\/li>\n<li>Jocs i joguines <em>off<\/em> i <em>online.<\/em><\/li>\n<li>Llibres i c\u00f2mics.<\/li>\n<li>Esdeveniments oficials i extraoficials.<\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_222\" aria-describedby=\"caption-attachment-222\" style=\"width: 575px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\" wp-image-222\" src=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_24.jpg\" alt=\"\" width=\"575\" height=\"509\" srcset=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_24.jpg 620w, \/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_24-300x266.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 575px) 100vw, 575px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-222\" class=\"wp-caption-text\">Figura 11. El nou i el vell m\u00f3n narratius respecte a la narrativa transm\u00e8dia.<br \/>Font: Wikipedia en espanyol, \u00abTransm\u00e8dia\u00bb, 2020.<\/figcaption><\/figure>\n<p><em>La guerra de les gal\u00e0xies<\/em> va sorgir de diverses pel\u00b7l\u00edcules i va derivar en uns quants films m\u00e9s quan encara no hi havia xarxes socials. Avui dia, els projectes que es considerin narratives transmedi\u00e0tiques no sols es despleguen en formats de ficci\u00f3 diversos (pel\u00b7l\u00edcula, s\u00e8rie, joc), aix\u00ed com en diverses formes d&#8217;entreteniment i marxandatge, sin\u00f3 que poden narrar partint dels relats originals mitjan\u00e7ant les seves xarxes socials oficials, i tamb\u00e9 secundar-se en les dels seus seguidors o fans per a ajudar a pujar encara m\u00e9s els seus continguts (l&#8217;anomenat CGU o contingut generat per l&#8217;usuari).<\/p>\n<p><div class=\"featured featured-grey\"><p>Un exemple rellevant de narrativa transmedi\u00e0tica contempor\u00e0nia ha estat la s\u00e8rie espanyola <em>El Ministerio del Tiempo<\/em>, present en els seg\u00fcents canals digitals:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>La<\/strong> <strong>televisi\u00f3 digital<\/strong> que emet els cap\u00edtols segons l&#8217;hora d&#8217;emissi\u00f3 programada per a totes aquelles llars amb aparell de televisi\u00f3.<\/li>\n<li><strong>La web de RTVE<\/strong> on es recullen els cap\u00edtols en diferit, aix\u00ed com contingut transm\u00e8dia de la s\u00e8rie: millors moments, tr\u00e0ilers, entrevistes, una experi\u00e8ncia de realitat virtual, una preq\u00fcela, politons, gifs propis, etc.<\/li>\n<li><strong>Els perfils oficials en xarxes socials<\/strong> (de RTVE, del <em>showrunner<\/em> Javier Olivares, dels actors de la s\u00e8rie), per\u00f2 tamb\u00e9, molt especialment<strong>, el contingut de comptes de fans <\/strong>(\u00abels minist\u00e8rics\u00bb), i el contingut associat que aprofita que cada cap\u00edtol de la s\u00e8rie compta amb la seva pr\u00f2pia etiqueta per a portar a col\u00b7laci\u00f3 museus, arxius i personatges hist\u00f2rics.<\/li>\n<li><strong>Qualsevol altra forma de marxandatge associada als personatges i trames de la s\u00e8rie. <\/strong>Com en el cas de l&#8217;obra <em>El anacron\u00f3pete<\/em>, una novel\u00b7la espanyola de 1887 pionera a parlar sobre viatges en el temps, reeditada a prop\u00f2sit d&#8217;un cap\u00edtol de la quarta temporada de la s\u00e8rie, publicitada convenientment en xarxes socials pr\u00f2pies (de la s\u00e8rie de televisi\u00f3, de l&#8217;editorial de la novel\u00b7la) i alienes (dels fans).<br \/>\n<div style=\"clear:both\"><\/div><\/div><\/li>\n<\/ul>\n<figure id=\"attachment_223\" aria-describedby=\"caption-attachment-223\" style=\"width: 580px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\" wp-image-223\" src=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_25.jpg\" alt=\"\" width=\"580\" height=\"459\" srcset=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_25.jpg 620w, \/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_25-300x238.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 580px) 100vw, 580px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-223\" class=\"wp-caption-text\">Figures 12 a 14. M\u00faltiples organitzacions culturals s&#8217;han fet sistem\u00e0ticament eco dels temes tractats per la s\u00e8rie de ficci\u00f3 <em>El Ministerio del Tiempo<\/em> a trav\u00e9s de Twitter, sense per aix\u00f2 deteriorar l&#8217;abast i <em>engagement <\/em>del compte oficial de la s\u00e8rie. Fonts: comptes oficials a Twitter d&#8217;ECOS de Asia, Museo del Vestido de Madrid i El Ministerio del Tiempo, respectivament, 2020.<\/figcaption><\/figure>\n<p>Aix\u00ed, en termes de ficci\u00f3, el contingut <em>transm\u00e8dia<\/em> ocupa un lloc cada vegada m\u00e9s destacat en les estrat\u00e8gies de planificaci\u00f3 i desenvolupament de continguts que inclouen necess\u00e0riament xarxes socials, per\u00f2 no sols en el vessant ficcional. <strong>RTVE tamb\u00e9 alberga excel\u00b7lents casos d&#8217;estudi de documentals <em>t<\/em><\/strong><strong><em>ransm\u00e8dia<\/em><\/strong><strong> o webdocs<\/strong> que han comptat amb la seva plataforma digital per a distribuir-se (i el suport de les seves xarxes socials com a eina de promoci\u00f3 d&#8217;aquests continguts), per\u00f2 en aquest vessant informatiu tamb\u00e9 cal destacar el contingut de marca o <em>branded content<\/em>.<\/p>\n<div class=\"featured featured-blue\"><p> Si parlem de documental transm\u00e8dia, si compta amb finan\u00e7ament p\u00fablic com de la RTVE \u00e9s probable que estigui allotjat a la p\u00e0gina web de qui el subvenciona i distribueix, i que a m\u00e9s es promocioni en el compte oficial del seu distribu\u00efdor o a les xarxes socials dels seus creadors.<\/p>\n<p>En canvi, <strong>si parlem de contingut de marca, es tracta de contingut d&#8217;empreses allotjat en mitjans informatius com pot ser un diari digital<\/strong>. En aquest cas, l&#8217;empresa paga per apar\u00e8ixer en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, generalment amb un format multim\u00e8dia, i sovint amb una estrat\u00e8gia de narrativa transmedi\u00e0tica, que s&#8217;expandeix a les xarxes socials i a Espanya ha d&#8217;anunciar-se com a \u00abcontingut patrocinat\u00bb. <\/p>\n<div style=\"clear:both\"><\/div><\/div>\n<p>Ag\u00e8ncies com CNX s&#8217;han especialitzat a crear contingut de marca (la qual cosa inclou contingut narratiu), en aquest cas partint de la seva experi\u00e8ncia com a filial de Cond\u00e9 Nast (grup editorial internacional especialitzat en publicacions de moda i viatges). En l&#8217;\u00e0mbit period\u00edstic, T Brand Studio \u00e9s l&#8217;ag\u00e8ncia del <em>New York Times<\/em> que genera <em>branded content<\/em> per a marques seleccionades, sovint publicat com a <em>paid post<\/em> (publicaci\u00f3 patrocinada) al mateix <em>New York Times<\/em>.<\/p>\n<figure id=\"attachment_224\" aria-describedby=\"caption-attachment-224\" style=\"width: 500px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><img loading=\"lazy\" class=\"size-full wp-image-224\" src=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_26.jpg\" alt=\"\" width=\"500\" height=\"545\" srcset=\"\/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_26.jpg 500w, \/wp-content\/uploads\/sites\/7\/2017\/11\/PID_00279735_26-275x300.jpg 275w\" sizes=\"(max-width: 500px) 100vw, 500px\" \/><figcaption id=\"caption-attachment-224\" class=\"wp-caption-text\">Figura 15. Instagram de l&#8217;ag\u00e8ncia creativa CNX de Cond\u00e9 Nast, amb representaci\u00f3 a Nova York i a Madrid. Font: perfil oficial d&#8217;Instagram de CNX, 2020.<\/figcaption><\/figure>\n<p>Si b\u00e9 una estrat\u00e8gia basada a generar contingut de marca pot plantejar problemes \u00e8tics en difuminar les difer\u00e8ncies entre contingut informatiu (el propi d&#8217;un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3) i contingut persuasiu (el propi d&#8217;un anunci o ficci\u00f3, dotat generalment de components narratius per a resultar m\u00e9s atractiu), les normatives internacionals cada vegada insisteixen m\u00e9s a identificar aquest contingut com a patrocinat (per exemple, dins del mateix nytimes.com, o diferenciant-se de les altres publicacions org\u00e0niques en els <em>feeds<\/em> d&#8217;Instagram).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El desenvolupament de canals digitals de les marques i organitzacions exigeix plantejar estrat\u00e8gies on no nom\u00e9s hi hagi un contingut principal, sin\u00f3 que aquest es dissemini, fragmenti o ampli\u00ef per mitj\u00e0 d&#8217;aquesta multiplicitat de canals. Per a aix\u00f2, sovint es recorre al que es considera una estrat\u00e8gia transm\u00e8dia, concepte encunyat per la investigadora en educaci\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/114"}],"collection":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=114"}],"version-history":[{"count":8,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/114\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":331,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/114\/revisions\/331"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/storytelling\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=114"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}