3.2. La tutela dels drets fonamentals
3.2.2. Concepte i contingut
La primera qüestió que es planteja a l’hora d’estudiar qualsevol dret no és sinó la de aclarir en què consisteix, és a dir, quins interessos tutela, quin és el seu àmbit de protecció. Per a això, és imprescindible que comencem analitzant els seus aspectes definitoris.
1) Dret a l’honor
Segons el Tribunal Constitucional «[…] el dret a l’honor prohibeix que ningú es refereixi a una persona de forma insultant o injuriosa o atemptant injustificadament contra la seva reputació, fent-la desmerèixer davant de l’opinió aliena» (per totes, STC 14/2003, de 28 de gener).
De manera que allò que protegeix l’article 18.1 CE és la indemnitat de l’apreciació que d’una persona puguin tenir els altres, i potser no tant la que ella desitjaria tenir.
2) Dret a la intimitat
El Tribunal Constitucional disposa de forma reiterada en les seves sentències que «[,,,] el dret a la intimitat és aquell dret, vinculat a la dignitat de la persona que reconeix l’art. 10 de la CE, pel qual s’empara l’existència d’un àmbit propi i reservat enfront de l’acció i del coneixement dels altres, i necessari per a mantenir una qualitat mínima de la vida humana» (per totes, STC 231/1988, de 2 de desembre).
Algunes autores, començant pel famós jutge Brandeis (1928), el defineixen com «el dret a ser deixat en pau».
3) Dret a la pròpia imatge
Per al Tribunal Constitucional, el dret a la imatge és «[…] el dret a determinar la informació gràfica generada pels trets físics personals del titular que pot tenir difusió pública». En referir-se a l’àmbit de protecció d’aquest dret, l’alt tribunal ha inclòs els atributs més característics, propis i immediats de l’individu, com són la imatge física, la veu o el nom.
El periodista José Luis Mazón Costa es feia ressò d’aquest concepte en un article publicat al diari El País.
Al fil d’aquest article, cal dir que el dret a la intimitat, entès com el «dret a ser deixat en pau» equival a un dret a la solitud i a la tranquil·litat.
Des d’aquesta perspectiva, la protecció a la intimitat no queda reduïda a l’evitació i proscripció de la divulgació de la vida privada o la penetració no autoritzada en l’àmbit en què es desenvolupa la vida privada, sinó que proporciona un poder jurídic sobre la informació relativa a un mateix o a l’entorn familiar de manera tal que habilita per a imposar a terceres persones la voluntat de no donar a conèixer una informació o d’impedir-ne la difusió, si no és sota un previ consentiment.
Per al nostre Tribunal Constitucional, el dret a la pròpia imatge no és sinó « […] el dret a determinar la informació gràfica generada pels trets físics personals del seu titular que pot tenir difusió pública» (per totes, STC 81/2001, de 26 de març). En referir-se a l’àmbit de protecció d’aquest dret, l’Alt Tribunal ha inclòs els atributs més característics, propis i immediats de l’individu, com són la imatge física, la veu o el nom.
Com veiem, la relació entre els drets de l’article 18.1 CE i els mitjans socials és indiscutible, ja que l’objecte principal d’aquests se centra en l’intercanvi d’informació, d’imatges, de vídeos i d’àudio, gairebé sempre de caràcter personal.