3. Marc normatiu

3.3. El dret a la protecció de dades de caràcter personal i garantia de drets digitals

3.3.2. L’«exempció domèstica»

Amb caràcter general, l’activitat dels usuaris de mitjans socials es desenvolupa en un àmbit estrictament domèstic o privat. En aquests casos, no resulta aplicable la normativa sobre protecció de dades (així s’estableix en l’art. 2.2.a de la LOPD, en l’art. 4 del RLOPD, i en l’art. 3.2 de la Directiva 95/46/CE).

Ara bé, la referida «exempció domèstica» no empara a les usuàries en tot cas. El Grup de Treball de l’Article 29 (Dictamen 5/2009) ha delimitat tres supòsits concrets en els quals l’activitat dels usuaris no quedarà coberta per aquesta excepció, i són els següents:

1) Quan els mitjans socials s’utilitzin com a plataforma de col·laboració per a una associació o una empresa. És a dir, si una usuària de xarxes, blogs, wikis, etc. actua en nom d’una societat o d’una associació, o utilitza la xarxa principalment com una plataforma per a aconseguir objectius comercials, polítics o benèfics, l’exempció no s’aplica, havent-se de complir totes les obligacions en matèria de protecció de dades, i basant-se en la consideració que es requereix el consentiment de l’interessat.

2) Quan es publiquin dades especialment protegides, com l’origen racial o ètnic, les opinions polítiques, les creences religioses o filosòfiques, la pertinença a un sindicat, o dades relatives a la salut o a la vida sexual. En aquests supòsits és imprescindible obtenir el consentiment de l’interessat, tret que aquest hagi dut a terme accions perquè les dades siguin manifestament públiques.

3) Si el perfil d’una usuària en una xarxa social (o de qualsevol altre mitjà) s’amplia a tots els membres de la xarxa social, l’accés surt de l’esfera personal o domèstica, i per tant serien aplicables les previsions de la normativa de protecció de dades. No obstant això, en aquests supòsits el Grup de Treball reconeix que l’usuària d’una xarxa social pot beneficiar-se d’altres exempcions com, per exemple, l’exempció amb finalitats periodístiques o d’expressió literària o artística. En aquests casos, segons apunten, cal arribar a un equilibri entre la llibertat d’expressió i el dret a la privadesa.