3.3. El dret a la protecció de dades de caràcter personal i garantia de drets digitals
3.3.1. Concepte i contingut
El dret fonamental a la protecció de les dades personals, constitucionalment reconegut a l’article 18.4 CE, és aquell que té tot ciutadà per a controlar les seves dades personals, i per a disposar i decidir sobre aquestes.
Estudi de cas
És convenient recordar que va ser el Tribunal Constitucional, en la Sentència 292/2000, de 30 de novembre, que porta la seva causa en el recurso d’inconstitucionalitat contra certs incisos dels articles. 21.1 i 24.1 y 2 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal de 1999, el qual parlà, per primera vegada, del Dret fonamental de protecció de dades com a dret autònom (diferent del dret a la intimitat):
«Aquest dret fonamental a la protecció de dades, a diferència del dret a la intimitat de l’article 18.1 CE, amb qui comparteix l’objectiu d’oferir una eficaç protecció constitucional de la vida privada personal i familiar, atribueix al titular un feix de facultats que consisteix en gran part en el poder jurídic d’imposar a tercers la realització o omissió de determinats comportaments, la concreta regulació dels quals ha d’establir la llei, aquella que conforme a l’article 18.4 CE ha de limitar l’ús de la informàtica, bé desenvolupant el dret fonamental a la protecció de dades (art. 81.1 CE), o bé regulant-ne l’exercici (art. 53.1 CE). La peculiaritat d’aquest dret fonamental a la protecció de dades respecte a aquell dret fonamental tan afí com és el de la intimitat radica, doncs, en la diferent funció, la qual cosa comporta, per tant, que també en difereixin l’objecte i el contingut.»
Accedeix al text íntegre de la sentència:
http://hj.tribunalconstitucional.es/es-ES/Resolucion/Show/4276.