Vivim en una «Societat Xarxa» (Castells, 2006) on els videoblogs, wikis, xarxes socials, etc., es presenten com a eines indispensables per a comunicar-nos, tant personalment com professionalment.
Estudi de cas
No en va, cada vegada són més les persones que decideixen buscar un futur laboral en els entorns virtuals.
Tot comença amb un perfil en una xarxa social. L’elecció d’una temàtica (fitness, educació, moda…) i la cerca de seguidors mitjançant la publicació de fotos i històries en directe. La publicitat sol convertir-se en la principal font d’ingressos per als usuaris que aconsegueixen l’èxit.
Sobre aquest tema:
«Youtuber, influencer… així són les professions que embogeixen els teus fills».
Ara bé, hem de ser conscients que aquestes plataformes creen un escenari de risc, delimitat bàsicament per dos tipus d’amenaces:
- D’una banda, les derivades de la lesió de drets o d’interessos de tercers com a conseqüència de la difusió de continguts per mitjà d’aquests serveis (drets a l’honor, a la intimitat i a la imatge, i drets d’autor i protecció de dades).
- De l’altra, les que produeixen els furoners (hackers) i els pirates (crackers), com ara accés a dades, difusió de virus, etc.
Conscient de les amenaces que qualsevol usuari troba a la xarxa, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat una Guia sobre protecció de dades i prevenció de delictes.
L’interessant d’aquest manual és el seu caràcter pràctic, ja que ofereix una sèrie d’exemples de conductes que podrien arribar a considerar-se delicte, així com recomanacions als usuaris perquè no hi incorrin.
També hem de tenir present que la publicació de continguts als mitjans socials genera responsabilitats, bé pel tractament de dades personals, bé per comentaris d’altres usuàries, que generen perjudici a terceres persones.
1) Responsabilitat sobre el tractament de les dades personals d’altres usuáries
En línies generals, seran responsables del tractament de les dades personals de tercers tant els prestadors de serveis (PSSI) com les mateixes usuàries, sempre que no estiguin emparats per l’«exempció domèstica» (que veurem en analitzar la normativa sobre protecció de dades).
Per tant, abans de compartir un contingut que pugui perjudicar una altra persona (dades personals com el nom, adreça, telèfon, i unes altres de més compromeses com la ideologia o l’orientació sexual) recaptarem el seu consentiment, exprés i, si pot ser, per escrit. A més, cal puntualitzar que el consentiment atorgat en una situació concreta (per a la publicació d’un determinat contingut) no habilita per a publicacions futures.
2) Responsabilitat sobre els comentaris d’altres usuàries a la nostra pàgina o perfil social
Com a regla general, no som responsables del que altres usuàries publiquin a la nostra pàgina, tret que la il·licitud del contingut sigui, seguint paraules textuals del Tribunal Suprem, «palesa i evident per si sola» i en tinguem coneixement efectiu. En aquest cas, si la titular d’un lloc d’Internet que coneix l’existència d’un contingut vulnerador no pren mesures per a la seva eliminació o per a impedir-hi l’accés, respondrà per la infracció juntament amb l’autora d’aquesta.
Estudi de cas
El Tribunal Suprem ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre aquest tema en nombroses ocasions.
Serveixi com a exemple la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1441/2013, de 26 de febrer, que porta la seva causa en determinats comentaris i opinions abocats a l’edició digital del diari L’economista. En el Fonament Jurídic Quart diu així: «[…] aquesta sala estima que l’entitat demandada, com a titular de la pàgina web i creadora del fòrum de debat obert, hauria d’haver extremat les precaucions i exercir un major control sobre les opinions i comentaris allotjats, ja que les seves connotacions despectives i pejoratives per al demandant no podien passar-li inadvertides […]».
Queda clar, per tant, que segons el parer de l’Alt Tribunal, el titular del mitjà social de què es tracti ha de prendre les mesures que calguin perquè el seu fòrum no es converteixi en un escenari de risc per als drets fonamentals.