Avui dia, les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) ocupen un lloc destacat en les nostres vides. Pràcticament qualsevol persona al nostre país té accés a Internet i a dispositius d’última generació, com telèfon intel·ligent o smartwatch, i per mitjà d’aquests, als diversos mitjans socials (Facebook, Twitter, Instagram, etc).
L’última enquesta de l’INE sobre equipament i ús de les TIC en les llars espanyoles (2021) mostra que el 86% de les dones i el 77,0 % de les persones entre 16 y 75 anys utilitzen Internet frecuentement.
Ara bé, encara que la generalització de les noves tecnologies i d’internet pugui donar una sensació de prosperitat i de desenvolupament, i en particular, la participació en els mitjans socials impliqui molts avantatges (serveixen per a socialitzar-nos, són un instrument imprescindible en la nova «educació 3.0», s’utilitzen en l’àmbit publicitari i en els mitjans de comunicació, són un mecanisme útil per a les empreses, etc.), hem d’advertir que aquests serveis també faciliten (i fins i tot afavoreixen) la transgressió dels drets fonamentals de les usuàries (i de tercers). L’honor, la intimitat i la imatge, i també els drets d’autor i els drets de protecció de dades queden exposats constantment per aquestes plataformes globals i immediates.
Segons REDEM (Xarxa Educativa Mundial) l’Educació 3.0 «consisteix a aplicar tots els avantatges i recursos de les TIC a l’aula per a fomentar un nou model d’aprenentatge més interactiu, participatiu i creatiu amb el qual poden beneficiar-se tant alumnes com professores».
En aquest sentit, cal subratllar el caràcter pioner i la importància de l’article 18.4 de la Constitució espanyola en preveure la necessitat que el ente legislador reguli els usos de la informàtica susceptibles de repercutir en els drets fonamentals. Així mateix, l’aprovació del Conveni 108 de 1981 del Consell d’Europa, el conjunt de normes dictades per les Comunitats Europees en matèria de protecció de dades, societat de la informació o propietat intel·lectual, i les normes espanyoles que les desenvolupen defineixen un horitzó normatiu, la projecció del qual sobre la Web. 3.0 i les xarxes socials» (INTECO, 2009, pàg. 64), ho analitzarem a continuació.