{"id":266,"date":"2017-11-28T12:27:00","date_gmt":"2017-11-28T12:27:00","guid":{"rendered":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/2-2-1-design-thinking\/"},"modified":"2018-02-21T16:02:05","modified_gmt":"2018-02-21T16:02:05","slug":"2-2-1-design-thinking","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/2-2-1-design-thinking\/","title":{"rendered":"2.2.1. Design thinking<\/em>"},"content":{"rendered":"

El pensament de dissenyador o design thinking<\/em> m\u00e9s que una t\u00e8cnica \u00e9s una estricta metodologia formal per a la pr\u00e0ctica de la resoluci\u00f3 creativa de problemes i la creaci\u00f3 de solucions, amb la intenci\u00f3 de millorar el resultat futur.<\/p>\n

\u00c9s una manera de soluci\u00f3 que no es basa en l’enfocament t\u00edpic de buscar una soluci\u00f3 per a un problema que pot no funcionar per a problemes abstractes.<\/p>\n

\"\"
Figura 4. Representaci\u00f3 d’un esquema simple de resoluci\u00f3
Font: elaboraci\u00f3 propia.<\/figcaption><\/figure>\n

El pensament de dissenyador es basa a convertir el problema en un repte que cal superar. L’enfocament seria aquest:<\/p>\n

\"\"
Figura 5. Enfocament design thinking<\/em>
Font: elaboraci\u00f3 propia.<\/figcaption><\/figure>\n

Per qu\u00e8 aplicar el m\u00e8tode design thinking<\/em>?<\/h4>\n

Aquestes s\u00f3n les situacions i les raons que n’aconsellen la utilitzaci\u00f3:<\/p>\n

    \n
  1. Innovacions enfocades a la resoluci\u00f3 de problemes importants.<\/li>\n
  2. Proc\u00e9s simple d’innovaci\u00f3.<\/li>\n
  3. Baix cost en l’aplicaci\u00f3.<\/li>\n
  4. Control de gesti\u00f3 i de risc.<\/li>\n
  5. M\u00e8tode sist\u00e8mic.<\/li>\n
  6. Afavoreix el treball en equip.<\/li>\n<\/ol>\n

    Algunes recomanacions que cal tenir en compte segons d.school (2009, p\u00e0g. 1):<\/p>\n

    1) Menys explicar, m\u00e9s mostrar<\/strong><\/p>\n

    Cal presentar la informaci\u00f3 el m\u00e9s gr\u00e0ficament possible i tan real com es pugui. Fins i tot \u00e9s millor pensar en el terreny en el qual hi ha el problema i, per aix\u00f2, molts equips de design thinking<\/em> es desplacen a l’\u00c0frica si se’ls demana crear-hi un producte.<\/p>\n

    2) Humanitzar<\/strong><\/p>\n

    El design thinking<\/em> no comen\u00e7a amb la tecnologia, sin\u00f3 amb les persones i la seva cultura, i amb l’observaci\u00f3. Sempre ha d’estar centrat en necessitats humanes, o caurem en l’error de crear una soluci\u00f3 simple.<\/p>\n

    3) Equip multidisciplinari<\/strong><\/p>\n

    Com m\u00e9s dispar sigui l’equip, m\u00e9s creativa ser\u00e0 la soluci\u00f3 al problema.<\/p>\n

    4) Sist\u00e8mic<\/strong><\/p>\n

    Se segueixen cinc etapes concretes. Quan som en una, hem d’oblidar-nos de la resta: si est\u00e0s observant, no provis de definir la soluci\u00f3, ja que aix\u00f2 podria portar a solucions molt m\u00e9s \u00f2bvies i menys creatives que seguir el m\u00e8tode fins al final. Trobar\u00edem una soluci\u00f3 trivial al problema, no al repte.<\/p>\n

    \"\"
    Figura 6. Etapes del design thinking<\/em>
    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de d.school (2009, p\u00e0g. 1)<\/figcaption><\/figure>\n

    5) Prototipat<\/strong><\/p>\n

    No nom\u00e9s prototipem per a provar la soluci\u00f3, sin\u00f3 que de vegades prototipem per a pensar en la soluci\u00f3. Si cal, hem de fer un prototip nom\u00e9s per a observar qu\u00e8 se sent durant l’\u00fas: \u00abcrear per a poder pensar\u00bb, i evitar \u00abpensar sobre qu\u00e8 crear\u00bb.<\/p>\n

    6) Acci\u00f3 i m\u00e9s acci\u00f3<\/strong><\/p>\n

    Per a aix\u00f2, el design thinking<\/em> t\u00e9 una s\u00e8rie d’eines que ens ajuden a aprofundir en cadascuna de les etapes.<\/p>\n

    Aquests s\u00f3n alguns m\u00e8todes i eines d’aquest m\u00e8tode (d.school, 2009, p\u00e0g. 7-44):<\/p>\n

    1) Qu\u00e8? Com? Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

    En aquest cas, es tracta d’agafar un full i en tres columnes anomenades \u00abqu\u00e8?\u00bb, \u00abcom?\u00bb i \u00abper qu\u00e8?\u00bb fer anotacions:<\/p>\n

    a) <\/strong>En la primera columna, cal incloure q\u00fcestions objectives sobre qu\u00e8 fa la persona (necessitats humanes), aix\u00ed com fotografies o descripcions de situacions particulars.<\/p>\n

    b) <\/strong>En la segona columna, anotem com est\u00e0 fent el que fa i descrivim els seus sentiments, adjectivant com se’l veu.<\/p>\n

    c) <\/strong>En el \u00abper qu\u00e8?\u00bb, escriurem les nostres suposicions subjectives d’all\u00f2 que hem observat. Per aix\u00f2 d’un equip multidisciplinari surt m\u00e9s varietat de coses que d’un grup homogeni, la qual cosa no \u00e9s un problema, ja que despr\u00e9s ho validarem amb usuaris i estad\u00edstica.<\/p>\n

    \u00c9s un bon m\u00e8tode per a observar amb detall i buscar necessitats.<\/p>\n

    2) Entrevistes<\/strong><\/p>\n

    Entrevistem les persones amb la intenci\u00f3 d’empatitzar-hi; per tant, no es tracta de passar-los un q\u00fcestionari, sin\u00f3 m\u00e9s aviat de conversar-hi amb preguntes obertes, plantejades de manera neutral, sense incitar respostes concretes. Cal deixar que l’altra persona expressi les seves emocions, ens expliqui hist\u00f2ries i, ser\u00e0 aleshores quan haurem de preguntar per qu\u00e8 diu tal cosa. D’aquesta manera aconseguirem empatitzar-hi, entendre la seva forma de veure les coses i, per tant, les seves decisions i manera de fer les coses. Amb aquesta informaci\u00f3 ens ser\u00e0 molt m\u00e9s f\u00e0cil innovar al voltant d’aquesta persona i crear solucions als problemes espec\u00edfics. Hem d’enregistrar l’entrevista per a evitar perdre l’atenci\u00f3 sobre aquesta persona.<\/p>\n

    3) Storytelling<\/em> compartit<\/strong><\/p>\n

    Aquest m\u00e8tode (igual que quatre ulls hi veuen m\u00e9s que dos) permet omplir de detalls les hist\u00f2ries, compartir diferents punts de vista i omplir, amb refer\u00e8ncies de cada membre de l’equip i significats diferents, la hist\u00f2ria. Mentrestant, els altres membres poden apuntar cada concepte rellevant en notes adhesives o paper, que s’afegiran, per grups i per temes \u00fatils, al model d’eina seg\u00fcent (saturar i agrupar).<\/p>\n

    L’objectiu \u00e9s entendre com es desenvolupa l’usuari amb relaci\u00f3 al problema del projecte.<\/p>\n

    4) Saturar i agrupar<\/strong><\/p>\n

    Creem milers d’idees utilitzant els m\u00e8todes anteriors i les agrupem en una paret, per temes i per idees similars, als quals afegirem fotos i material gr\u00e0fic sobre situacions i usuaris. D’aquesta manera s’agrupen les necessitats amb qu\u00e8 avan\u00e7ar.<\/p>\n

    Sintetitzem agrupant, per\u00f2, alhora, intentem quedar-nos amb els temes que m\u00e9s importen a l’usuari. Pot ser que molts temes sonin igual, aleshores es discuteix sobre un d’ells, i es tornen a apuntar idees. Despr\u00e9s es fa el mateix amb l’altre grup per a veure si tenen correlaci\u00f3 de veritat.<\/p>\n

    El resultat final ha de ser sintetitzar les idees m\u00e9s rellevants sobre les quals aprofundir, per\u00f2 tamb\u00e9 poden sortir-ne productes, o fins i tot idees de prototips, no nom\u00e9s com a soluci\u00f3, que ens ajudaran a pensar m\u00e9s sobre aix\u00f2.<\/p>\n

    5) Mapa d’empatia<\/strong><\/p>\n

    Com hem explicat, el design thinking<\/em> es focalitza en les persones i a dissenyar per a elles. Per tant, \u00e9s imprescindible aprofundir en l’enteniment del que ens puguin dir.<\/p>\n

    El mapa d’empatia serveix per a aprofundir en un usuari i descobrir temes inesperats que ni ell no sap transmetre. Es tracta de crear un document amb quatre quadrants:<\/p>\n

    a) <\/strong>SAY<\/em>: apuntarem el que diu aquesta persona, frases literals de l’usuari.<\/p>\n

    b) <\/strong>DO<\/em>: all\u00f2 que fa, accions i comportaments observats.<\/p>\n

    c) <\/strong>THINK<\/em>: el que es creu que pensa l’usuari.<\/p>\n

    d) <\/strong>FEEL<\/em>: el que s’intueix o es considera que sent.<\/p>\n

    Identificarem necessitats, \u00abpunts de dolor\u00bb i insights<\/em>:<\/p>\n

    a) <\/strong>Les \u00abnecessitats\u00bb seran els requeriments o inquietuds que es volen assolir<\/strong> o aconseguir. Ens ajudaran a definir els reptes que cal aconseguir. Haurien de recollir-se en forma verbal, mai per substantius. S\u00f3n desitjos o inquietuds que podem apreciar per les contradiccions entre les accions que duu a terme i les paraules que diu.<\/p>\n

    b) <\/strong>D’altra banda, els \u00abpunts de dolor\u00bb poden ser expl\u00edcits o latents. S\u00f3n inquietuds no satisfetes, per les quals l’usuari mostra frustraci\u00f3 o desesperaci\u00f3. M\u00e9s que preocupar-nos per a solucionar-los, hem de pensar a minimitzar-los. Els primers, els expl\u00edcits, te’ls explicar\u00e0 l’usuari, per\u00f2 els latents els haur\u00e0s de descobrir tu. Despr\u00e9s pots fer preguntes de confirmaci\u00f3 a diversos subjectes.<\/p>\n

    c) <\/strong>En canvi, els insights<\/em> neixen de preguntar-se el perqu\u00e8 de contradiccions o de maneres d’actuar de l’usuari. Acostumen a venir com flaixos, de forma inesperada, i cal anotar-los en aquest moment.<\/p>\n

    <\/p>\n

    Exemple<\/h4>\n

    Aix\u00ed, podrem crear una taula amb frases del tipus:<\/p>\n

    \u00abEl (client, usuari, metge…) necessita (verb) perqu\u00e8 (insight<\/em>: declaraci\u00f3, no necessitat).\u00bb<\/p>\n

    En l’exemple, si recollim el perqu\u00e8 en manera declaraci\u00f3, en comptes d’expressat com a necessitat, ens apropem a la soluci\u00f3 i obrim una porta a la creativitat. Per exemple:<\/p>\n

    \u00abL’actor necessita sentir aplaudiments perqu\u00e8 necessita sentir-se c\u00f2mode.\u00bb<\/p>\n

    \u00c9s una frase taxativa que no permet entrar a buscar solucions.<\/p>\n

    En canvi:<\/p>\n

    \u00abL’actor de teatre necessita sentir la reacci\u00f3 del p\u00fablic perqu\u00e8 en teatre \u00e9s m\u00e9s important la reacci\u00f3 del p\u00fablic que no pas complir amb el gui\u00f3.\u00bb<\/p>\n

    Expliquem un problema de manera assertiva, la qual cosa permet diferents interpretacions i la cerca de solucions m\u00faltiples. Ens crida a l’acci\u00f3 i, per tant, a la creativitat i a la innovaci\u00f3.<\/p>\n

    \n

    <\/div><\/div>\n

    6) Mapa de traject\u00f2ria<\/strong><\/p>\n

    \"\"
    Figura 7. Mapa de traject\u00f2ria
    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de d.School (2009, p\u00e0g. 16)<\/figcaption><\/figure>\n

    Es tracta de crear una hist\u00f2ria i situar-la en una l\u00ednia de temps. Ens serveix per a veure els diferents moments i sensacions pels quals pot passar l’usuari, o fins i tot un producte. Ens ajudar\u00e0 a crear insights<\/em> sobre el seu transport o \u00fas, fixant-nos en els moments pels quals passa el producte, des de la fabricaci\u00f3 fins a l’envelliment (obsolesc\u00e8ncia programada). Molts dels \u00e8xits de productes d’empreses com IKEA, Lenko, etc. es basen a aplicar innovaci\u00f3 i creativitat cap a l’obsolesc\u00e8ncia programada de productes, ja que permet augmentar les vendes, reduir costos i millorar la satisfacci\u00f3 de l’usuari, encara que no necess\u00e0riament l’economia.<\/p>\n

    Cal ser assertiu per\u00f2 sense exagerar els detalls que poden portar-nos, m\u00e9s que a variables o a solucions, a problemes. La idea \u00e9s veure com es mou un producte o un usuari al llarg d’un minut, dia o mes per a poder empatitzar amb els diferents estats o moments.<\/p>\n

    Els mapes de traject\u00f2ria podem crear-los nosaltres o demanar a un usuari que els dibuixi i entrevistar-lo mentre els fa. Aix\u00f2 ens permet fixar-nos en perspectiva i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil visualitzar insights<\/em> i estar atents a per qu\u00e8 l’usuari crea aquests punts de temps i no d’altres.<\/p>\n

    En ajuntar mapes de traject\u00f2ria de diferents usuaris, podrem identificar els punts m\u00e9s importants d’aquest producte o servei.<\/p>\n

    7) Persones<\/strong><\/p>\n

    Es tracta de crear perfils detallats de persones que utilitzaran el nostre producte o servei (clients potencials). Amb aix\u00f2 aconseguim que se’ns escapin menys detalls, aix\u00ed com crear productes massa espec\u00edfics per a una persona o target<\/em> concret, i que serveixin exclusivament per a una regi\u00f3 o n\u00ednxol. O al contrari, que siguin massa generalistes per a complir b\u00e9 el seu prop\u00f2sit.<\/p>\n

    En utilitzar o definir perfils de persones diferents, de diferents targets<\/em>, per\u00f2 fixant-nos en cadascuna, podrem evitar ser massa concrets, sense perdre de vista els usos que en facin diferents persones.
    \n

    <\/p>\n

    Exemple<\/h4>\n

    La Joana, dona, sud-africana i detallista, \u00e9s metgessa de poder adquisitiu mitj\u00e0 i viu en una zona rural, sense acc\u00e9s a internet. T\u00e9 tres fills en edat escolar, treballa dotze hores al dia i li agrada llegir.<\/p>\n

    \n

    <\/div><\/div><\/p>\n

    De vegades, no ha de ser necess\u00e0riament una persona concreta, sin\u00f3 un grup m\u00e9s ampli, per\u00f2 amb trets comuns.<\/p>\n

    <\/p>\n

    Exemple<\/h4>\n

    Un agendador, d’entre vint-i-cinc i quaranta anys, utilitza molt el m\u00f2bil, s’agenda tots els contactes que fa, surt sovint a menjar fora, i li encanten les noves tecnologies.<\/p>\n

    \n

    <\/div><\/div>\n

    Aquests perfils han de crear-se per l’observaci\u00f3 en el terreny, i ajuntant inquietuds rellevants dels diferents individus observats. Per a aix\u00f2, se selecciona un grup de caracter\u00edstiques comunes i es crea la \u00abpersona tipus\u00bb, donant-li un nom identificatiu.<\/p>\n

    Aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a posar un nom espec\u00edfic a perfils concrets, i un altre de general a persones que representin un grup m\u00e9s extens. \u00c9s a dir, si no importa el sexe, posarem un nom ambigu, determinat pel seu tret m\u00e9s com\u00fa. En cas contrari, posar\u00edem un nom mascul\u00ed o femen\u00ed en funci\u00f3 de si representa un home o una dona.<\/p>\n

    8) Lectura cr\u00edtica<\/strong><\/p>\n

    Desenvolupada per David Larabee, d’Stanford, aquesta t\u00e8cnica permet comprovar si tenim una definici\u00f3 del problema representativa, \u00fanica, seductora, concreta i viable. \u00c9s a dir, avaluar la utilitat de la nostra definici\u00f3.<\/p>\n

    La seva aplicaci\u00f3 consisteix a fer una bateria de preguntes sobre aquesta definici\u00f3. Per exemple:<\/p>\n

    a) <\/strong>A quina part de l’equip importa la declaraci\u00f3 i hi est\u00e0 feli\u00e7, en aquests moments?<\/p>\n

    b) <\/strong>Val la pena continuar el projecte? Per qu\u00e8?<\/p>\n

    c) <\/strong>Quin enfocament t\u00e9 l’equip?<\/p>\n

    d) <\/strong>Quin \u00e9s el conjunt d’idees, de procediments i de teories de la problem\u00e0tica?<\/p>\n

    e) <\/strong>La necessitat de l’usuari \u00e9s en el centre de la definici\u00f3?<\/p>\n

    f) <\/strong>\u00c9s una definici\u00f3 inspiradora?<\/p>\n

    g) <\/strong>Com \u00e9s de v\u00e0lida la definici\u00f3 del problema?<\/p>\n

    h) <\/strong>Quantes dades de l’usuari donen suport a la definici\u00f3?<\/p>\n

    i) <\/strong>Quina \u00e9s la dimensi\u00f3 de la mostra d’informaci\u00f3 sobre la qual es fonamenta?<\/p>\n

    j) <\/strong>\u00c9s nova la definici\u00f3? Quin valor nou aporta?<\/p>\n

    k) <\/strong>Es percep com a nova? Podem ser m\u00e9s espec\u00edfics?<\/p>\n

    La idea \u00e9s reformular la definici\u00f3 del problema fins que les respostes siguin v\u00e0lides per a tot l’equip.<\/p>\n

    9) Com podr\u00edem…?<\/strong><\/p>\n

    Una definici\u00f3 bona ens hauria de permetre crear preguntes prou \u00e0mplies per a generar una pluja d’idees i de solucions. Aquestes preguntes han de ser prou concretes per a acotar l\u00edmits, sense els quals generalitzar\u00edem massa.<\/p>\n

    <\/p>\n

    Exemple<\/h4>\n

    \u00abCom podr\u00edem millorar l’acc\u00e9s als autobusos de les persones amb discapacitats?\u00bb, seria una frase concreta amb la qual comen\u00e7ar a treballar.<\/p>\n

    En canvi: \u00abCom podr\u00edem millorar el transport p\u00fablic?\u00bb, seria una pregunta massa \u00e0mplia.<\/p>\n

    \n

    <\/div><\/div>\n

    Podem partir la definici\u00f3 i dividir-la en porcions m\u00e9s petites per a aconseguir concretar les preguntes del tipus \u00abcom podr\u00edem…?\u00bb.<\/p>\n

    10) Brainstorming<\/em><\/strong><\/p>\n

    El seu objectiu principal \u00e9s aconseguir, o promoure, un pensament col\u00b7lectiu. Si es condueix b\u00e9, activa la creativitat, ja que estimulem la part compulsiva del cervell i desconnectem el costat reflexiu. La pluja d’idees o brainstorming<\/em> aconsegueix generar moltes m\u00e9s idees i solucions que d’altres m\u00e8todes.<\/p>\n

    Exigeix preguntes clares i concretes. Cal apuntar-ho absolutament tot. No es pot fer amb menys de quatre persones, ja que no florir\u00e0 la creativitat, ni es far\u00e0 amb m\u00e9s de set, perqu\u00e8 seria dif\u00edcil portar un ordre. S\u00f3n m\u00e9s efectius els stand-up meetings<\/em> perqu\u00e8 ens col\u00b7loquem en una postura d’acci\u00f3 en comptes d’asseguts en un sof\u00e0 (on propiciar\u00edem la reflexi\u00f3).<\/p>\n

    La persona que actua de \u00abguia\u00bb ha de mantenir el ritme i fer preguntes quan aquest baixi. Obrir\u00e0 la reflexi\u00f3 introduint q\u00fcestions del tipus: \u00abi si fos rod\u00f3?\u00bb.<\/p>\n

    La primera part de la sessi\u00f3 no ha de durar m\u00e9s de 15 minuts.<\/p>\n

    \u00abL’objectiu \u00e9s obtenir idees, per\u00f2 mai jutjar-les<\/strong> ni avaluar-les, ja que en avaluar-les bloquegem la creativitat. Com m\u00e9s absurdes siguin les respostes, m\u00e9s rendiment traurem de la sessi\u00f3.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

    Vallv\u00e9 (2011).<\/p>\n<\/div>\n

    Construir frases, donar suport a idees boges i construir sobre idees d’altres, ser visual i mantenir sempre una conversa cada vegada s\u00f3n algunes de les claus d’aplicaci\u00f3 d’aquest m\u00e8tode.<\/p>\n

    Cal apuntar totes les idees, per absurdes que semblin.<\/p>\n

    \u00abLa segunda parte de la sesi\u00f3n es evaluar todas las ideas en t\u00e9rminos de creatividad y eficacia. Debemos evaluarlas todas y no dejarlas para m\u00e1s adelante. El \u00faltimo paso y m\u00e1s importante es emprender la acci\u00f3n inmediatamente.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

    Vallv\u00e9 (2011).<\/p>\n<\/div>\n

    En definitiva:<\/p>\n

    a) <\/strong>Cal guiar un brainstorming<\/em>.<\/p>\n

    b) <\/strong>\u00abCal pensar sobre paper.<\/p>\n

    c) <\/strong>[…] Es basen en el fet que la qualitat de les idees \u00e9s igual a la seva quantitat. \u00c9s a dir, que si tenim cent idees \u00e9s m\u00e9s probable que en tinguem com a m\u00ednim una de bona, per tant cal treure-les de dins.<\/p>\n

    d) <\/strong> La pitjor decisi\u00f3 \u00e9s la que no es pren. La indecisi\u00f3 \u00e9s la causa del frac\u00e0s.<\/p>\n

    e) <\/strong>Actuar com si fos impossible fallar.\u00bb (Vallv\u00e9, 2011)<\/p>\n

    11) Cardsorting<\/em><\/strong> \u00ad- selecci\u00f3<\/strong><\/p>\n

    \u00c9s un m\u00e8tode per a agrupar i seleccionar idees que es treballaran. Aquestes idees poden haver sortit d’una pluja d’idees o de qualsevol altre m\u00e8tode, i ens permet fer neteja i donar \u00e8mfasi a les millors.<\/p>\n

    Consisteix a establir uns requeriments de selecci\u00f3 que es desenvolupen per grups per a generar alternatives.<\/p>\n

    Durant aquest exercici \u00e9s millor quedar-se amb les idees que es trobin m\u00e9s interessants que amb les m\u00e9s viables per al producte.<\/p>\n

    Hi ha diferents t\u00e8cniques de selecci\u00f3:<\/p>\n

    a) <\/strong>Establir quatre categories (per exemple, racional, senzilla, complicada i atractiva) i incloure les idees que quadrin en cadascuna.<\/p>\n

    b) <\/strong>Escollir les prototipables. Agruparem les que ens inspirin a crear prototips d’experi\u00e8ncies, prototips virtuals o prototips f\u00edsics.<\/p>\n

    c) <\/strong>Fer votacions. Cada persona t\u00e9 tres vots per a posar a tres idees. Les idees amb m\u00e9s vots guanyen. Aquest m\u00e8tode, m\u00e9s democr\u00e0tic, permet que cada integrant de l’equip senti que participa activament i millora la participaci\u00f3.<\/p>\n

    12) Prototipar<\/strong><\/p>\n

    Com hem indicat anteriorment, cal prototipar per a pensar en comptes de pensar per a prototipar. Aix\u00ed que farem prototips per a tot, evidentment amb diferents intencions.<\/p>\n

    a) <\/strong>Prototips amb empatia: la idea \u00e9s aconseguir informaci\u00f3 que no aconseguirem ni amb entrevistes ni amb observaci\u00f3. Hem d’intentar aprendre amb l’observaci\u00f3 com s’utilitza el prototip, per\u00f2 tamb\u00e9 podem aprendre del prototip en si. Ho acompanyarem creant situacions, buscant nom\u00e9s empatitzar amb l’usuari. En elles, ja no ser\u00e0s un simple observador, sin\u00f3 que crear\u00e0s un ambient per a recopilar informaci\u00f3 nova, tant si \u00e9s del context, del lloc i, per descomptat, de l’usuari, que ara estar\u00e0 una mica m\u00e9s obert a donar-nos informaci\u00f3.<\/p>\n

    No hem d’imaginar el prototip com un objecte. De vegades, simplement que l’usuari dibuixi com far\u00e0 una cosa (com, per exemple, enviar un correu electr\u00f2nic o compartir una not\u00edcia amb alg\u00fa) podrem conversar del dibuix. Una forma senzilla seria crear un joc, tipus oca, de preguntes i de respostes en el qual, i depenent de la casella en qu\u00e8 caiguis, et toca preguntar, respondre o escollir una soluci\u00f3 al problema.<\/p>\n

    b) <\/strong>Prototips per a avaluar: cal tenir clar el que volem treure d’un prototip i tenir indicadors per a poder avaluar si ha sortit b\u00e9 o no.<\/p>\n

    Per a aix\u00f2, es muntar\u00e0 una primera versi\u00f3, sense dedicar-hi gaire temps, i es faran preguntes sobre si respon a aquests indicadors.<\/p>\n

    No es tracta de crear maquetes sobre solucions, sin\u00f3 alguna cosa amb qu\u00e8 l’usuari pugui interactuar i investigar, i nosaltres puguem prendre nota de la seva reacci\u00f3. Mai no hem d’ajudar o d’aconsellar l’usuari sobre com utilitzar-ho o qu\u00e8 fer amb all\u00f2, ni raonar-li el prototip. A l’usuari se li proporcionar\u00e0 la m\u00ednima informaci\u00f3 que necessiti per a entendre de qu\u00e8 va. \u00c9s millor si ell esbrina per a qu\u00e8 serveix i com usar-ho; en cas contrari, no podrem veure les seves necessitats i percepcions. Si s’equivoca, no ens precipitem a dir-li com ho ha de fer, cal observar. A m\u00e9s, s’ensenyar\u00e0 en l’escenari adequat (per exemple, demanar a alg\u00fa que peli una llimona a la platja no ens donar\u00e0 una idea clara de com acostuma a fer-ho a casa seva).<\/p>\n

    Cal fabricar el prototip tenint l’usuari en ment i buscant els indicadors que s’hi avaluaran, o qu\u00e8 espera que es faci.<\/p>\n

    Recordeu que, al final del test, cal ser capa\u00e7 de contestar les preguntes per a les quals ha estat fabricat.<\/p>\n

    c) <\/strong>Prototips per a decidir: un prototip per a ajudar a decidir s’utilitza quan el proc\u00e9s es paralitza quan no se sap qu\u00e8 ha passat i cal continuar. Fabricar un prototip pot ajudar-nos a agafar la ruta correcta. Es continuaran fabricant maquetes r\u00e0pides i, si superen el test amb usuaris, \u00e9s que es va pel bon cam\u00ed.<\/p>\n

    13) Avaluar amb usuaris<\/strong><\/p>\n

    Aquesta eina ens porta de nou a l’etapa d’observaci\u00f3, on l’empatia \u00e9s important. At\u00e8s que el pensament de dissenyador (design thinking<\/em>) es basa en el comportament hum\u00e0, avaluar amb usuaris \u00e9s molt important. Tant observar com recollir els seus comentaris com a opinions ser\u00e0 fonamental, per\u00f2 \u00abavaluar amb usuaris\u00bb ajudar\u00e0 a refinar les solucions, aix\u00ed com a polir les nostres suposicions i creences que de manera inevitable haurem traslladat al producte.<\/p>\n

    Si \u00e9s important tenir el prototip i l’escenari, tamb\u00e9 ho \u00e9s com ho documentem. Per exemple, no ser\u00e0 el mateix, ni per a nosaltres ni per a l’usuari, si ho enregistrem en v\u00eddeo o prenent notes.<\/p>\n

    \u00c9s important escollir l’usuari i l’ambient en funci\u00f3 de la soluci\u00f3 que cal testejar. Aix\u00ed, per exemple, no ser\u00e0 el mateix fer que un cuiner talli patates en un autob\u00fas, que un que no sigui cuiner talli patates amb una talladora industrial. L’escenari ha de poder facilitar la situaci\u00f3 que volem aconseguir i tamb\u00e9 el test que volem fer. Tamb\u00e9 ha de permetre que de forma senzilla es recol\u00b7lecti la informaci\u00f3.<\/p>\n

    Posar altres usuaris a descriure el que fa un d’ells amb el prototip tamb\u00e9 pot oferir informaci\u00f3 valuos\u00edssima.<\/p>\n

    14) Quadrant d’informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

    Una mala resposta d’un usuari podria fer-nos creure que tot ha fallat. Fer un quadrant \u00e9s la manera de, a m\u00e9s d’evitar aix\u00f2, recopilar informaci\u00f3 i no entrar a valorar-la al moment, sin\u00f3 despr\u00e9s, amb calma, i discutir-la amb l’equip.<\/p>\n

    Les \u00e0rees del quadrant seran:<\/p>\n

    a) <\/strong>Aspectes o temes que trobem interessants<\/p>\n

    b) <\/strong>Cr\u00edtiques constructives<\/p>\n

    c) <\/strong>Preguntes que sorgeixin<\/p>\n

    d)<\/strong> Idees que sorgeixin<\/p>\n

    En cada \u00e0rea s’anotaran les consideracions dels membres de l’equip.<\/p>\n

    \"\"
    Figura 8. Quadrant d’informaci\u00f3
    Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de d.school (2009, p\u00e0g. 40).<\/figcaption><\/figure>\n

    15) Sis barrets de copa<\/strong><\/p>\n

    A aquests m\u00e8todes o eines recopilades en la guia desenvolupada per l’Institut de Disseny d’Stanford es pot afegir la t\u00e8cnica dels sis barrets o six thinking hats<\/em> (De Bono, 1985).<\/p>\n

    En aquest cas, i com ja hem explicat, el pensament de dissenyador necessita perfils molt diferents. Si no n’hi ha, sovint trobem massa t\u00e8cnics en l’equip. En aquest cas, podem utilitzar l’eina dels \u00abbarrets de copa\u00bb, una esp\u00e8cie de joc de rol que es basa a donar un paper (barret) diferent a cada integrant de l’equip:<\/p>\n

    <\/p>\n

    Barret blau: el cap ha de focalitzar-se en el proc\u00e9s m\u00e9s que no pas en la soluci\u00f3.<\/p>\n

    Barret blanc: fets, nom\u00e9s han d’importar-li els fets. Ha de ser neutral.<\/p>\n

    Barret vermell: sentimental, visceral, intu\u00eftiu i que expressi sentiments, no opcions.<\/p>\n

    Barret negre: conservador, poruc amb els canvis.<\/p>\n

    Barret verd: proposa camins diferents, provocador, creatiu.<\/p>\n

    Barret groc: troba beneficis, busca acords de les parts.<\/p>\n

    <\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El pensament de dissenyador o design thinking m\u00e9s que una t\u00e8cnica \u00e9s una estricta metodologia formal per a la pr\u00e0ctica de la resoluci\u00f3 creativa de problemes i la creaci\u00f3 de solucions, amb la intenci\u00f3 de millorar el resultat futur. \u00c9s una manera de soluci\u00f3 que no es basa en l’enfocament t\u00edpic de buscar una soluci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/266"}],"collection":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=266"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/266\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":384,"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/266\/revisions\/384"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/social-media-strategy.aula.uoc.edu\/in\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=266"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}