Si la comunicaci\u00f3 a internet i mitjans socials se segmenta en funci\u00f3 de seccions o de departaments, hem de valorar si cal donar servei a totes, o si necessiten una persona expressament per a aix\u00f2 en cada un. La resposta dependr\u00e0 de la grand\u00e0ria, del grau de maduresa i d\u2019altres q\u00fcestions organitzatives de cada empresa.<\/p>\n
Una opci\u00f3 inicial pot ser oferir una formaci\u00f3 i supervisi\u00f3, a m\u00e9s de crear una guia de comunicaci\u00f3 general, de bons i mals usos, aix\u00ed com d\u2019usos permesos i no permesos corporativament. Si aquest \u00e9s el cas, serveix tot all\u00f2 exposat anteriorment sobre la necessitat de guies per a unificar el treball i donar consist\u00e8ncia i unitat a la comunicaci\u00f3.<\/p>\n
Tamb\u00e9 pot ser el cas d\u2019empreses o d\u2019organitzacions grans i amb un alt nivell de descentralitzaci\u00f3 en les quals cada \u00e0rea tingui autonomia per a dur a terme la comunicaci\u00f3 i el m\u00e0rqueting en mitj\u00e0 social, i que hi hagi una guia comuna general per a tota l\u2019entitat.<\/p>\n
En aquest context, no \u00e9s estrany que les primeres guies d\u2019aquest tipus, que van sorgir en castell\u00e0, fossin de grans empreses i d\u2019administracions p\u00fabliques, en aquest cas d\u2019administracions auton\u00f2miques, que van servir alhora per a conscienciar del seu \u00fas, per a formar i unificar criteris i donar bones pr\u00e0ctiques per a tota l\u2019estructura, i fins i tot per a ajuntaments.<\/p>\n